Mariola...

I avuí Mariola plora.. plora per tot el que desapareix davant el foc. Eixa terra preciosa de la que tant he sentit parlar i per la que avuí els meus amics de La Vall ploren.

Sols cal veure les seves frases al facebook o tuenti:

"Avui les flames han incendiat de lletra en lletra tot el vocabulari de la bellesa, i el fum amaga les paraules deixant tan sols residus de cendra i tristesa." Neus. Beniatjar.

"És massa sendra. És massa gris. S'olora la misèria, que puja en columnes clamant al cel. Aquest, rabiós, no pot sinò encendres i vestir-se de roig per comdemnar tanta insolència. És normal que ahir plovera tristessa." Miquel H.

"vegent la nostra terra quedant-se en res..." Mireia. Aielo

No n'escric més per no veure les paraules de ràbia i impotència cap a la gent que es dedica a prendre-li foc a les nostres muntanyes.

Espere'm que prompte acabe aquest malson.