I si pots oblides...

Es tracta d'escriure sense pensar, i es que estic cansada, disgustada i frustrada per la situació. Fa sis mesos de la última entrada i no sóc capaç de no pensar i de passar com tots em diuen, no puc fer com si mai l'hagués conegut, com si mai hagués existit perquè en un moment donat va ser una persona molt important per a mi.
Era allò que es diu una bona amistat. Suport mutu, estima i respecte.
Però l'havia de cagar.. no podia tindre dos dits de front i pensar que s'estava equivocant i molt amb el que insinuava.
Em va fer sentir rabiosa, enfadada i decebuda i no pel fet del que insinuava en si, que demostrava molt poc de la seva maduresa, si no pel que representava allò que em deia, volia dir que no sabia qui i com sóc jo i també que m'havia inventat una amistat que segons em deia mai havia existit.
I jo seguisc sense entendre res...
He sabut coses que m'ha contat que no li contaria a qualsevol però no som amics de prendre un café. I el que és pitjor mantindre un contacte i eixa estima que sentia era pecat, però per la meva part no, si no per la seva perquè mai va arribar a entendre les diferents maneres d'estimar que hi ha i les moltes formes d'admirar que podem sentir cap a diferents persones.
Definitivament es va equivocar amb mi. Algun dia se'n adonarà del seu error?
No l'insultaré. No parlaré malament, però faré que no està, que en part no existeix i supose que si no li posa remei, algun dia deixarà d'importar-me.
No em sent jo mateixa mirant cap a un altre costat, sóc d'afrontar els problemes normalment, però no em deixa alternativa. Jo no he fet res dolent, ni he tractat de fer sentir malament a ningú, tractava just del contrari, explicar que tot i els anys que han passat seguia ací per al que fos necessari.
No sóc així amb les persones que tinc apreci i estima, ho sap.
No és qui pensava però podríem deixar d'evitar-nos i aconseguir un "Hola" i jo deixaria de sentir-me malament per haver de mirar cap a un altre costat cada vegada que apareix.

Dies..

Dies en els que tan sols escriure m'allibera, tan sols així sóc capaç de deixar de pensar per un moment.

Hui dia de decepció o més bé de tornada a la realitat. Dia d'aquells en que descobreixes que algú a qui creies conèixer ni és qui pensaves ni sap com ets tu.

Anys i anys han passat d'aquell temps idíl·lic de nous descobriments i passions per les amistats i dies que encara ens agrada recordar per tot el que en el seu dia van implicar. Però és quan tornes d'aquell viatge al passat quan descobreixes quant t'ha ensenyat i quant has aconseguit seguint el camí que ara recorres.
Dies en que el camí té més obstacles i dies on el camí és molt pla i fàcil, però ahí està segur fins al final tot i les turbulències.

Tinc tant que agrair-li a aquest camí... Ell m'ha ajudat a fer front a injustícies i m'ha ensenyat a ser millor, a triar quan calia i a estimar als que estaven a prop.

En retorns al passat aquest camí m'ha ajudat a diferenciar estima d'amor i amistat d'altres coses ben diferents a les quals és millor ni posar-lis nom.

Adonar-te'n de que algú  no et coneix com tu pensaves no és plat de bon gust però si que t'ajuda a reflexionar sobre el temps invertit i que ara sembla malbaratat.

Mai he tingut intenció de fer mal ni de confondre i els que sovint em veuen i tracten bé que ho saben.
M'agrada estimar i que m'estimen, abraçar i que m'abracen, besar i que em besen i no per això sóc millor, per això sóc jo i qui està amb mi ho té clar.

El camí que m'acompanya, el meu company de trajectòria sap quant valore a cada persona que ha passat per la meua vida perquè cadascuna d'elles, millor o pitjor, m'ha ajudat a ser qui ara sóc. Ell ho respecta i m'anima, em cuida i em consola i m'estima tant com jo l'estime perquè tots dos ens completem i ens fem feliços. No és això el que al final de tot camí ha d'importar? Haver sigut feliç i estimat?
Sóc feliç estimant als que m'envolten i..

..que ningú pose  mai en dubte quant estime el meu camí.

Fàcil

Així és la vida si tu t'ho planteges, si ets capaç de minimitzar els grans problemes, i veure la sol·lució més a prop que el problema en si.

Si ets capaç de gaudir d'una vesprada amb bona companyia deixant tot de costat i simplement gaudint del moment.

Si t'ho passes bé anant a passejar, o a ballar i treus totes les pegues a les coses.

Que si que jo com tots tinc dies foscs, com no! Però intente que els clars duren molt.

En els temps que passen amb la meitat de la gent que conec aturada o amb poques visions de futur ací a la nostra terra, i amb poques possibilitats de ser positiu, cal gaudir dels xicotets moments i de la bona companyia més que mai. I això és el que faré avui.

I vosaltres? Què fareu?

A ti bonito! Feliz día!!

Después de mucho pensar en que regalarte estando tan lejos, se me ha ocurrido hacer lo que acostumbro a hacer.

Y ya ves aquí estoy, escribiendo una vez más.

...por si acaso no recuerdas mis abrazos yo te dejo mi canción e...

Decirte algo que no te haya dicho ya, es un poco complicado pero no imposible. Hoy, en este día tan especial para ti quería recordar porque somos amigos.

... Improvisemos un guión definitivo que no tengamos más remedio que olvidar e...

El pasado fin de semana leí tu dedicatoria de Brighton y recordé el día en que yendo hacia un pub cerca de la playa nos presentaron como a la valenciana y al de la maleta perdida.

...Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight e...

¡Cuántos recuerdos, historias e historietas se suceden des de aquel verano!

Des de las risas y complicidades de Brighton, pasando por los abrazos de última hora y las confesiones de horas y horas al teléfono.

...I don't wanna close my eyes, I don't wanna fall asleep, 'cause I'd miss you, baby, and I don't wanna miss a thing, 'cause even when I dream of you, the sweetest dream would never do, I'd still miss you, baby, and I don't wanna miss a thing e...

Has sido el amigo que a toda persona le gustaría tener a su lado, el que dice las verdades que duelen, el que pone su hombro para que llores, el que te empuja para solucionar problemas y el que se alegra cuando todo te va bien.

...como diablos se puede tener tanta suerte e...

Eres el amigo constante, aquel que sin importar cuál sea la vía dice: Eooo; para que no me olvide de que estás ahí.

...So I won't hesitate no more, no more, It cannot wait I'm sure, There's no need to complicate, Our time is short, This is our fate, I'm yours e...

Te echo de menos, esa es una realidad, echo de menos las risas en vivo y en directo, el cachondeo y los momentos de confidencias y apoyo mutuo, momentos de charlas laaaargas en las que no importa cuánto hablemos porque no hay nadie que cuente minutos. Sabes que te agradezco tanto que me hayas bajado a la tierra en más de una ocasión, y ambos sabemos que no soy la única que te lo agradece.

...y a ese mundo genial de las cosas que dices, no le falta ni amor, ni verdad, ni matices e...

Decirte que te adoro o que te quiero mucho ya no sé si tiene sentido porque lo sabes, te lo recuerdo en cuanto puedo y sabes porque lo hago. Febrero empieza bonito con tu cumple pero acaba triste recordando a mi amigo José. Ya sabes cuánto me marcó su marcha y porque insisto tanto en decirle a la gente que aprecio cuanto lo hago.

...yo no sé si se puede quererte más fuerte e...

Espero que tengas un día muy muy especial, y no sabes cómo me gustaría poder celebrarlo contigo. Espero y preparo visitas con impaciencia aunque el dinero (agg) siga interfiriendo en ellas.

...Con trocitos, de lo verde del jardín, hace enteras las mitades y las pega para mi... En montones de esperanza, en pedacitos de canción, si los coges me compones, eso es lo que creo yoe...

Deseo que pronto vengas a visitarnos y te enseñe todo lo que hay de bonito por aquí. ¡Un abrazo enorme y muchos muchos besos!

¡¡Que tengas un feliz día lleno de sorpresas!!

¡¡FELIZ CUMPLEAÑOS!!

P.D.: Las cancioncillas son recortes de momentos Brighton y posteriores. Son pedacitos de canción de buenos momentos compartidos, algunos con sentido literal otros... mmm no jaja pero son cancioncillas de recuerdos y por eso las pongo ;)

desorganización..

Tu y siempre tu..

Me olvidas y creo que te olvido..

Recuerdos, secretos, miradas...

Olvido...

Me adoras, te adoro..

Olvido...

Va y viene...

Olvido, confusión...

Te añoro...

Te deseo lo mejor...

Pero dudo...

Creo que te equivocas...

Y no puedo hacer nada...

Solo te deseo suerte...

y mucho amor

pero del de verdad.

De regreso..

Y aquí ando en el bus de vuelta a casa después de 4 días con gente maravillosa y con un cajon lleno de emociones..
Añoranza de aquellos que no han podido estar
Buenos recuerdos de las risas y coñas varias
Fotos de miradas y abrazos
Besos de cariño y estima
Y un extraño regusto amargo que espero que no tiña de gris esta experiencia.
Tengo que hacer algo..
Creo saber el qué... Tengo miedo del cómo.
Aún así el año que viene repito!!

Potser...

..algun dia te'n adonis que ens vam perdre en un mar de temps
..ja hages oblidat les converses que tant ens van ajudar
..sigues més feliç sense aquella amistat
..penses que continuo sent la pesada de torn que s'entesta en no deixar-te estar

però es que em nego a pensar 

que una història tan bella i amb tanta estima 

s'hagi  pogut perdre en un no res 

que tu has deixat que es construís entre nosaltres

Una amiga que ni t'oblida ni t'oblidarà.