Ja fa quasi dues setmanes que se'n va anar el nostre amic i tot continua. Tots el tenim present, ningú pot dubtar això però també em de seguir. Som joves, tot està per davant i hem d'anar a per totes.
En l'escola tot a la marxeta, els alumnes cada vegada més nerviosos, ja arriben les falles i es nota a l'ambient. Es nota a les aules el nerviosisme dels que són fallers i dels que no.
Les opos... ai, les opos.. estes si que estan mal, però mal... en fi intentarem fer el que es puga.
En una setmana, el meu company se'n va a Barcelona.. en fi ho miraré des d'un bon punt de vista, sense ser egoista, pensant com li he dit a ell que és el que més li convé. El necessitaré però seré forta i faré front.
Anem a seguir anem a tirar endavant, tenint present als que estaven i ja no estan, sempre serà així. I seguirem per ells, perquè són ells i elles els que no ens deixarien parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada