divendres, 18 de novembre del 2011

A mi Mariajo del alma!

¡Hola bonita!
¿Qué puedo decir de ti, que no te haya dicho ya?
Eres muy especial para mi. Aunque estés lejos nunca me olvidas, siempre dejas algun detalle por la red para que no pueda olvidarte, y me gusta. Me gusta mucho la verdad. Saber que a pesar de la distancia me cuidas, te preocupas y te siento cerca.
Añoro los cafes-cerveza-zumitos antes de trinis, las cenas post-trinis y los abrazos y mimitos.
Espero verte pronto, que será para navidades ¡fijo que si!
Un beso de los gordos! Y dejo algo que gracias a ti descubrí ;)

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Amelie..

Tornar a veure Amelie i retornar al passat de bons records:

- Un viatge a Fuenteálamo que ens portaria a un futur tendre que ningú esperava.
- Un concert al Palau amb Rosana amenitzant l'espera amb el piano del vestidor.
- Hores de tendres converses entre amics que en el temps han esdevingut coneguts.
- Malenconia de l'adolescència, de les festes, de les abraçades, dels amors d'estiu.
- Records d'amics que han marxat sense poder-se acomiadar com calia.
- Amor, amor i més amor que la banda sonora d'aquesta pel·lícula m'ha recordat.
- Enyorança de vells amics que m'agradaria retrobar...

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Por las sonrisas entre lloros

.. por tu cariño, por ser tu, porque sabes que te adoro!

dilluns, 30 de maig del 2011

Retales 2/ Retalls 2

Fa temps que no escric, fa temps que no m'inspire encara que en realitat potser que tanta inspiració no hem deixa concentrar-me en escriure-ho tot. Tot el que m'agradaria explicar.

Avui després de dies d'indignació general ha arribat el súmmum del "colmo". " A resulta" que el senyor Font de Mora ha dit que ens treurà l'educació en la nostra llengua. La llengua que fem servir dia a dia, amb la que ens comuniquem, amb la que vivim i estimem, fins i tot amb la que debatim i discutim. No m'imagine on arribarem, m'espanta la situació, i sincerament no m'han sorprés aquests peperets, era qüestió de temps l'atac a la llengua, els que em van sorprendre són els votants que ratificaren a un corrupte amb plans maquiavèl·lics que ja comença a posar en marxa.

I respecte a la resta, estic cansada de Sabadell, tinc ganes d'estar amb la meva parella dia a dia de nou, de veure'ns i de gaudir-nos moment a moment, esperem que arribe prompte aquest moment, de moment juny ja s'apropa i les ganes van augmentant! A més saber que l'any que ve estarem junts de nou motiva molt! Tenir-te al costat em fa forta, gràcies pel suport diari i per l'estima que em tramets en cada abraçada.

I bueno a ti! Al amigo fiel! El que siempre busca el huequecito por poco que sea! Que no me olvido de ti que se que andas liado y lo comprendo perfectamente! Has encontrado a una maravillosa persona a la que yo también adoro, humilde, bonita, sencilla y encantadora, que te respeta y cuida. Como toca! Que bueno puede que hablemos con menos frecuencia ya que nuestras situaciones son distintas pero será imposible olvidar esta amistad, porque ya no somos dos amigos, somos cuatro amigos con ganas de verse y de estar juntos! Y porque estos dos años de apoyo contínuo son dificiles de olvidar. Gracias por tu inspiración y energia y sobretodo por transmitirmela cada vez que la he necesitado! Esperemos encontrarnos en verano! Gracias, gracias y gracias!!


No se quan tornaré a escriure... ni tan sols si ho faré.. Als pocs que hem seguíeu se que esteu en contacte amb mi així que sabeu perfectament de la meva vida. I si m'inspire ja em passaré per aci ;)

dilluns, 7 de febrer del 2011

Retales / Retalls..

Y a veces necesito un reset.. para que todo vuelva al principio, para que la tranquilidad y a la vez locura den paso a un estado de relax, evitando toda saturación posible.

A veces necesito de esas conversaciones que ahora  cada día añoro un poquito más. Siempre estaremos velando el uno por el otro, algo nos atrapó en aquel viaje ¿verdad? Cuidate bonito y se muy muy feliz. Yo espero verlo desde mi pequeño cuadradito donde explicas todo punto por punto siempre que se puede.

Prompte arribarà de nou aquell 23 de febrer en el que Jose va marxar no sabem on, el que si se és que a dia d'avui segueix al meu cor, i que el recorde cada dia. No podré oblidar tot el viscut perquè va ser significatiu, molt diria jo. T'enyore!

Y vuelve el dolor de cabeza, la saturación y las ganas de reseteo. Paracetamol y dormir es la solución.

divendres, 10 de desembre del 2010

Estresar-se o no, this is the question..

Bé després de setmana i mitja de mal de caps, ganes de carregar-se a algú i un llarg etc.. va arribar el dilluns 6/12/10... Dia molt especial per a tots els Moixaranguers (els de la xarangueta), i aci us presente al grup.


Va estar un concert genial, el públic ens acompanyava amb les seves palmes i nosaltres gaudíem fent música per al públic que tant havíem esperat.
No us puc explicar en paraules que vaig sentir quan vaig veure a tot el grup fent un autèntic espectacle, molt digne de veure. Han sigut 4 mesos d'assajos, dinars, esmorzars i algun que altre debat però el resultat no ha pogut ser millor!



dijous, 2 de desembre del 2010

Farta, histèrica i enfadada! Si i perquè no!

Estic fins als nassos de gentola que no té res més a fer que desfer les il·lusions de la resta. Gent que fa les coses sense pensar en les conseqüències que els seus actes tindran.

Com són capaços d'actuar a les esquenes perquè ningú del grup s'assabentí, i com també gràcies a això descobreixes que no estàs sol. Dídac no ho estem saps? Pensa-ho bé, potser ens quedem pocs o potser molts no ho sabem però si que podem seguir lluitant encara que hi hagi un tall de desgraciats que no pensin en res més que en el seu orgull d'hipòcrites, perquè no tenen altre nom.

És trist veure com has de desfer amistats per culpa de menjacaps i mentiders però de tot s'aprén i nosaltres hem aprés una bona lliçó.

Als que no sabeu de que va no patiu.. necessitava vomitar a algun lloc ;)