Encara no se perquè estic escrivint açò. Tal vegada perquè com li vaig dir a Guillem necessite deixar escrit a algun lloc tot el que he estat recordant estos dies. Tot el que vam viure, tot el que ens vam confiar.
Farà ara uns 6 anys més o menys, quan (com ell deia) tot estava per descobrir ens vam conèixer a Navalón si no recorde mal el 2004. Recorde aquella nit com si fora hui i estic segura que algú també ho podrà fer. Aquella nit que començares amb Maite, traint d'alguna forma a Terol, i de la qual Jose em recordava dient-li que m'ho esperava de qualsevol però que d'ell no. Sempre que parlavem d'eixa nit m'ho deia, que tenia eixa imatge. Aquella nit fou especial per a més d'un i segur q no s'oblidarà amb facilitat.
Com no poc després la nostra nit espectacular a la mota. Quan el deixaren de perxer i ho enviarem tot a rodar, ens pujarem damunt del billar i ens ficarem a cantar com si estiguerem bojos "Clavado en un bar" de Maná. Sempre em recordarà a aquella nit esta cançó i sempre em recordarà a tu.
Com no recordar aquella nit a la bodega (emblemátic lloc) quan ens van decebre als dos i ens ajudarem. Allí va començar tot el q vindria després, tota l'amistat que hem tingut fins dimarts passat. Recorde el cap de setmana següent, sopavem a casa d'Esther i venia tota la setmana dient-me q volia parlar en mi i que volia parlar en mi. Inoblidable era quan estava en nosaltres com no ho va a ser ara?
Després el viatge a Tenerife, IMPRESIONANT, bonic, romàntic com pocs viatges he tingut. La veritat que allí foren tres dies intensos dels quals cap dels dos ens podriem oblidar (ho se perquè ho vaig poder parlar amb ell).
En això, gran cagada dels dos! El nostre destí no era estar junts com a parella i ho sabiem molt bé. Encara recorde quan em deia tia eres la primera que després d'haver estat en tu continues parlant-me, continues sent amiga. I sempre li feia el meu raonament respecte al que jo pense d'aquest tema.
A partir d'aci ens veierem a l'institut després de l'estiu, coincidiem a classe encara que la cosa no estava bé, tot estava una mica recent. Amb el temps tornarem a ser els de sempre. Però en poc temps es va fer lo de la cama. Recorde quan em reprenia per no haver anat a vore'l.
Farà cosa d'un any ens retrobarem al tuenti. Quina alegria ens feu als dos! La veritat es q l'apreciaba moltíssim i aquelles converses que teniem al msn m'encantaven. Tinguerem temps de parlar de tot. I del que m'alegre es de que forem capaços d'explicar-nos tot. De fer-nos veure l'un a l'altre l'estima que ens teniem del que recordavem com si fos ahir, d'alegrar-nos l'un per l'altre de la felicitat que estavem vivint i un llarg etc.
Em digué Lourdes que sabia que ens voliem molt, però no calia jo ja ho sabia igual que ell sabia l'estima que li tenia jo. Recordaré les festes de moros de valla: si no estiguerem dos hores i pico sense parar de xerrar no estiguerem ninguna. Em contà el que li havia passat al seu germà, el tema de Lourdes amb el de química, el problemeta amb els amics, i mil coses més. Confiavem l'un en l'altre, ens ajudavem.
Amic les festes en la mansión no seran el mateix sense tu, tots ho sabem. Sempre estaràs en nosaltres perquè no et podrem oblidar. Però com tu diries hem d'anar endavant, somriure, somriure i somriure que esta vida en algunes coses és molt puta però em de mirar "tot lo bo q té"!
Sempre et tindré en el record, sempre.
T'enyoraré molt.
divendres, 26 de febrer del 2010
dimarts, 23 de febrer del 2010
Mal començament
Ahir vaig decidir encetar un nou blog per despatxar-me agust quan no sabera on fer-ho. La meva vida al mateix temps que la de tots és una simfonia que es va composant poc a poc. I avui ha tocat composar la part trista d'aquesta. Un amic se n'ha anat, no puc dir on, simplement se n'ha anat. El pitjor de tot és que la seva mort ha sigut ben tràgica i impactant. Si veieu l'enllaç no caldrà explicar res. Això si ell se n'ha anat però nosaltres no el deixarem anar tan fàcilment. Ja s'encarregarem de recordar-lo fent sopars en el seu honor i ajudant-nos bé per a superar aquest dur colp. Sempre estaràs amb nosaltres Jose no ho dubtes. Allà on estigues estarem amb tú!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)