Y a veces...

las personas se van de tu vida sin más. Físicamente o no van desapareciendo de tu vida. Pues añoro nuestras risas solo puede decirte eso.. Sobretodo añoraré eso las sonrisas y el cariño.. Que te vaya bien vayas donde vayas y estés donde estés..

Descens..

I anem baixant. Poc a poc arribarem al nostre destí ja em aconseguit un -4, què serà el proper? No ho sabem però prompte arribarà...

I no t'oblide..

Dissabte vaig estar recordante Jose.. No se perquè em vaig ficar a veure les teves fotos i em van vindre molts records a la ment. Per exemple quan ens retrobàvem als pubs i sempre em donaves un abraç i una besà, el bon roll i l'amistat que últimament haviem cuidat. Mai oblidaré aquella tarda del 23 de febrer... Quan un bon amic em va comentar que t'havia passat alguna cosa roina.. I que ja no em vas poder contar tu. Hi ha qui pensarà que sóc una exagerada o que no tinc perquè sentir-me així però sols tu i jo sabiem quant ens estimavem, a la nostra manera, es clar,  però ho feiem. Totes les setmanes ens deiem alguna cosa encara que fora per punxar i fer l'asqueta però estaves ahi. Oblidar Tenerife no serà possible i se que tu ho recordaves tant bé com jo. Vas formar part de la meva vida i sempre estaràs present...

sempre.

De reencontres va la cosa..

Avui he dinat amb dues personetes molt especials. Neus i Ana. Cadascuna especial per una cosa pero ninguna més que l'altra. Ha sigut un matí de converses, de ficar-se al dia i de recordar també. Gràcies per dies com aquests! Necessite més com el de hui! Quan estàs agust no t'agrada pensar que segurament tardarem molt en veure'ns de nou. En fi.. farem "de tripas corazón" jajaj i a pensar en quan ens tornarem a veure. ;)

I..

D'altra banda hi han amics i companys que apareixen per casualitat i que sense adonar-se'n es quedaran amb nosaltres per sempre... A tots aquells que perduren d'una forma o d'altra, gràcies per estar ahi.

Poco a poco

Y osaras decir que no pasa nada. Que todo sigue igual. Que todo está bien. Y yo percibo que se pierde. Que no nos cuidamos y que esa bonita amistad se va poco a poco pero va yéndose tranquilamente. Me gustaría equivocarme pero creo que sé dónde y cómo acabará.. En fin...

todo se andará..

Un nuevo camino... un nuevo horizonte?

Decidieron olvidar todo y empezar vidas paralelas, en las cuales solo cabe un hola muy a la larga y un que tal estás, solo eso. Y suena triste pero parece que nuevos objetivos aparecen en el camino, nuevos horizontes a los que llegaran cada uno a su ritmo.
¿Recordáis eso de que los amigos son para siempre? ¡Pues no! Olvidaros de eso.. Solo serán para siempre si el uno al otro se cuidan, se miman, se "quieren"(el querer de amigos, ¡claro!).
Pues uno de los nuevos horizontes empieza en un descenso y empezó por un -2! Si,si ¡cada uno que entienda lo que quiera!Y otro de los horizontes se divisa en tierras europeas. Este será un verano intenso y tengo ganas de que llegue.