Es tracta d'escriure sense pensar, i es que estic cansada, disgustada i frustrada per la situació. Fa sis mesos de la última entrada i no sóc capaç de no pensar i de passar com tots em diuen, no puc fer com si mai l'hagués conegut, com si mai hagués existit perquè en un moment donat va ser una persona molt important per a mi.
Era allò que es diu una bona amistat. Suport mutu, estima i respecte.
Però l'havia de cagar.. no podia tindre dos dits de front i pensar que s'estava equivocant i molt amb el que insinuava.
Em va fer sentir rabiosa, enfadada i decebuda i no pel fet del que insinuava en si, que demostrava molt poc de la seva maduresa, si no pel que representava allò que em deia, volia dir que no sabia qui i com sóc jo i també que m'havia inventat una amistat que segons em deia mai havia existit.
I jo seguisc sense entendre res...
He sabut coses que m'ha contat que no li contaria a qualsevol però no som amics de prendre un café. I el que és pitjor mantindre un contacte i eixa estima que sentia era pecat, però per la meva part no, si no per la seva perquè mai va arribar a entendre les diferents maneres d'estimar que hi ha i les moltes formes d'admirar que podem sentir cap a diferents persones.
Definitivament es va equivocar amb mi. Algun dia se'n adonarà del seu error?
No l'insultaré. No parlaré malament, però faré que no està, que en part no existeix i supose que si no li posa remei, algun dia deixarà d'importar-me.
No em sent jo mateixa mirant cap a un altre costat, sóc d'afrontar els problemes normalment, però no em deixa alternativa. Jo no he fet res dolent, ni he tractat de fer sentir malament a ningú, tractava just del contrari, explicar que tot i els anys que han passat seguia ací per al que fos necessari.
No sóc així amb les persones que tinc apreci i estima, ho sap.
No és qui pensava però podríem deixar d'evitar-nos i aconseguir un "Hola" i jo deixaria de sentir-me malament per haver de mirar cap a un altre costat cada vegada que apareix.
diumenge, 4 de novembre del 2012
divendres, 4 de maig del 2012
Dies..
Dies en els que tan sols escriure m'allibera, tan sols així sóc capaç de deixar de pensar per un moment.
Hui dia de decepció o més bé de tornada a la realitat. Dia d'aquells en que descobreixes que algú a qui creies conèixer ni és qui pensaves ni sap com ets tu.
Anys i anys han passat d'aquell temps idíl·lic de nous descobriments i passions per les amistats i dies que encara ens agrada recordar per tot el que en el seu dia van implicar. Però és quan tornes d'aquell viatge al passat quan descobreixes quant t'ha ensenyat i quant has aconseguit seguint el camí que ara recorres.
Dies en que el camí té més obstacles i dies on el camí és molt pla i fàcil, però ahí està segur fins al final tot i les turbulències.
Tinc tant que agrair-li a aquest camí... Ell m'ha ajudat a fer front a injustícies i m'ha ensenyat a ser millor, a triar quan calia i a estimar als que estaven a prop.
En retorns al passat aquest camí m'ha ajudat a diferenciar estima d'amor i amistat d'altres coses ben diferents a les quals és millor ni posar-lis nom.
Adonar-te'n de que algú no et coneix com tu pensaves no és plat de bon gust però si que t'ajuda a reflexionar sobre el temps invertit i que ara sembla malbaratat.
Mai he tingut intenció de fer mal ni de confondre i els que sovint em veuen i tracten bé que ho saben.
M'agrada estimar i que m'estimen, abraçar i que m'abracen, besar i que em besen i no per això sóc millor, per això sóc jo i qui està amb mi ho té clar.
El camí que m'acompanya, el meu company de trajectòria sap quant valore a cada persona que ha passat per la meua vida perquè cadascuna d'elles, millor o pitjor, m'ha ajudat a ser qui ara sóc. Ell ho respecta i m'anima, em cuida i em consola i m'estima tant com jo l'estime perquè tots dos ens completem i ens fem feliços. No és això el que al final de tot camí ha d'importar? Haver sigut feliç i estimat?
Sóc feliç estimant als que m'envolten i..
Hui dia de decepció o més bé de tornada a la realitat. Dia d'aquells en que descobreixes que algú a qui creies conèixer ni és qui pensaves ni sap com ets tu.
Anys i anys han passat d'aquell temps idíl·lic de nous descobriments i passions per les amistats i dies que encara ens agrada recordar per tot el que en el seu dia van implicar. Però és quan tornes d'aquell viatge al passat quan descobreixes quant t'ha ensenyat i quant has aconseguit seguint el camí que ara recorres.
Dies en que el camí té més obstacles i dies on el camí és molt pla i fàcil, però ahí està segur fins al final tot i les turbulències.
Tinc tant que agrair-li a aquest camí... Ell m'ha ajudat a fer front a injustícies i m'ha ensenyat a ser millor, a triar quan calia i a estimar als que estaven a prop.
En retorns al passat aquest camí m'ha ajudat a diferenciar estima d'amor i amistat d'altres coses ben diferents a les quals és millor ni posar-lis nom.
Adonar-te'n de que algú no et coneix com tu pensaves no és plat de bon gust però si que t'ajuda a reflexionar sobre el temps invertit i que ara sembla malbaratat.
Mai he tingut intenció de fer mal ni de confondre i els que sovint em veuen i tracten bé que ho saben.
M'agrada estimar i que m'estimen, abraçar i que m'abracen, besar i que em besen i no per això sóc millor, per això sóc jo i qui està amb mi ho té clar.
El camí que m'acompanya, el meu company de trajectòria sap quant valore a cada persona que ha passat per la meua vida perquè cadascuna d'elles, millor o pitjor, m'ha ajudat a ser qui ara sóc. Ell ho respecta i m'anima, em cuida i em consola i m'estima tant com jo l'estime perquè tots dos ens completem i ens fem feliços. No és això el que al final de tot camí ha d'importar? Haver sigut feliç i estimat?
Sóc feliç estimant als que m'envolten i..
..que ningú pose mai en dubte quant estime el meu camí.
diumenge, 11 de març del 2012
Fàcil
Així és la vida si tu t'ho planteges, si ets capaç de minimitzar els grans problemes, i veure la sol·lució més a prop que el problema en si.
Si ets capaç de gaudir d'una vesprada amb bona companyia deixant tot de costat i simplement gaudint del moment.
Si t'ho passes bé anant a passejar, o a ballar i treus totes les pegues a les coses.
Que si que jo com tots tinc dies foscs, com no! Però intente que els clars duren molt.
En els temps que passen amb la meitat de la gent que conec aturada o amb poques visions de futur ací a la nostra terra, i amb poques possibilitats de ser positiu, cal gaudir dels xicotets moments i de la bona companyia més que mai. I això és el que faré avui.
I vosaltres? Què fareu?
Si ets capaç de gaudir d'una vesprada amb bona companyia deixant tot de costat i simplement gaudint del moment.
Si t'ho passes bé anant a passejar, o a ballar i treus totes les pegues a les coses.
Que si que jo com tots tinc dies foscs, com no! Però intente que els clars duren molt.
En els temps que passen amb la meitat de la gent que conec aturada o amb poques visions de futur ací a la nostra terra, i amb poques possibilitats de ser positiu, cal gaudir dels xicotets moments i de la bona companyia més que mai. I això és el que faré avui.
I vosaltres? Què fareu?
dimecres, 15 de febrer del 2012
A ti bonito! Feliz día!!
Después de mucho pensar en que regalarte estando tan lejos, se me ha
ocurrido hacer lo que acostumbro a hacer.
Y ya ves aquí estoy, escribiendo una vez más.
...por si acaso no recuerdas mis abrazos yo te dejo mi canción e...
Decirte algo que no te haya dicho ya, es un poco complicado pero no
imposible. Hoy, en este día tan especial para ti quería recordar porque somos
amigos.
... Improvisemos un guión definitivo que no tengamos más remedio que olvidar e...
El pasado fin de semana leí tu dedicatoria de Brighton y recordé el día en
que yendo hacia un pub cerca de la playa nos presentaron como a la valenciana y
al de la maleta perdida.
...Tonight, tonight, tonight, tonight, I wanna be with you tonight e...
¡Cuántos recuerdos, historias e historietas se suceden des de aquel verano!
Des de las risas y complicidades de Brighton, pasando por los abrazos de
última hora y las confesiones de horas y horas al teléfono.
...I don't wanna close my eyes, I don't wanna fall asleep, 'cause I'd miss you, baby, and I don't wanna miss a thing, 'cause even when I dream of you, the sweetest dream would never do, I'd still miss you, baby, and I don't wanna miss a thing e...
Has sido el amigo que a toda persona le gustaría tener a su lado, el que
dice las verdades que duelen, el que pone su hombro para que llores, el que te
empuja para solucionar problemas y el que se alegra cuando todo te va bien.
...como diablos se puede tener tanta suerte e...
Eres el amigo constante, aquel que sin importar cuál sea la vía dice: Eooo;
para que no me olvide de que estás ahí.
...So I won't hesitate no more, no more, It
cannot wait I'm sure, There's no need to complicate, Our time is short, This is
our fate, I'm yours e...
Te echo de menos, esa es una realidad, echo de menos las risas en vivo y en
directo, el cachondeo y los momentos de
confidencias y apoyo mutuo, momentos de charlas laaaargas en las que no importa
cuánto hablemos porque no hay nadie que cuente minutos. Sabes que te agradezco
tanto que me hayas bajado a la tierra en más de una ocasión, y ambos sabemos
que no soy la única que te lo agradece.
...y a ese mundo genial de las cosas que dices, no le falta ni amor, ni verdad, ni matices e...
Decirte que te adoro o que te quiero mucho ya no sé si tiene sentido porque
lo sabes, te lo recuerdo en cuanto puedo y sabes porque lo hago. Febrero
empieza bonito con tu cumple pero acaba triste recordando a mi amigo José. Ya
sabes cuánto me marcó su marcha y porque insisto tanto en decirle a la gente
que aprecio cuanto lo hago.
...yo no sé si se puede quererte más fuerte e...
Espero que tengas un día muy muy especial, y no sabes cómo me gustaría
poder celebrarlo contigo. Espero y preparo visitas con impaciencia aunque el
dinero (agg) siga interfiriendo en ellas.
...Con trocitos, de lo verde del jardín, hace enteras las mitades y las pega para mi... En montones de esperanza, en pedacitos de canción, si los coges me compones, eso es lo que creo yoe...
Deseo que pronto vengas a visitarnos y te enseñe todo lo que hay de bonito
por aquí. ¡Un abrazo enorme y muchos muchos besos!
¡¡Que tengas un feliz día lleno de sorpresas!!
¡¡FELIZ CUMPLEAÑOS!!
dijous, 5 de gener del 2012
desorganización..
Tu y siempre tu..
Me olvidas y creo que te olvido..
Recuerdos, secretos, miradas...
Olvido...
Me adoras, te adoro..
Olvido...
Va y viene...
Olvido, confusión...
Te añoro...
Te deseo lo mejor...
Pero dudo...
Creo que te equivocas...
Y no puedo hacer nada...
Solo te deseo suerte...
y mucho amor
Me olvidas y creo que te olvido..
Recuerdos, secretos, miradas...
Olvido...
Me adoras, te adoro..
Olvido...
Va y viene...
Olvido, confusión...
Te añoro...
Te deseo lo mejor...
Pero dudo...
Creo que te equivocas...
Y no puedo hacer nada...
Solo te deseo suerte...
y mucho amor
pero del de verdad.
divendres, 30 de desembre del 2011
De regreso..
Y aquí ando en el bus de vuelta a casa después de 4 días con gente maravillosa y con un cajon lleno de emociones..
Añoranza de aquellos que no han podido estar
Buenos recuerdos de las risas y coñas varias
Fotos de miradas y abrazos
Besos de cariño y estima
Y un extraño regusto amargo que espero que no tiña de gris esta experiencia.
Tengo que hacer algo..
Creo saber el qué... Tengo miedo del cómo.
Aún así el año que viene repito!!
Añoranza de aquellos que no han podido estar
Buenos recuerdos de las risas y coñas varias
Fotos de miradas y abrazos
Besos de cariño y estima
Y un extraño regusto amargo que espero que no tiña de gris esta experiencia.
Tengo que hacer algo..
Creo saber el qué... Tengo miedo del cómo.
Aún así el año que viene repito!!
diumenge, 27 de novembre del 2011
Potser...
..algun dia te'n adonis que ens vam perdre en un mar de temps
..ja hages oblidat les converses que tant ens van ajudar
..sigues més feliç sense aquella amistat
..penses que continuo sent la pesada de torn que s'entesta en no deixar-te estar
..ja hages oblidat les converses que tant ens van ajudar
..sigues més feliç sense aquella amistat
..penses que continuo sent la pesada de torn que s'entesta en no deixar-te estar
però es que em nego a pensar
que una història tan bella i amb tanta estima
s'hagi pogut perdre en un no res
que tu has deixat que es construís entre nosaltres
Una amiga que ni t'oblida ni t'oblidarà.
divendres, 18 de novembre del 2011
A mi Mariajo del alma!
¡Hola bonita!
¿Qué puedo decir de ti, que no te haya dicho ya?
Eres muy especial para mi. Aunque estés lejos nunca me olvidas, siempre dejas algun detalle por la red para que no pueda olvidarte, y me gusta. Me gusta mucho la verdad. Saber que a pesar de la distancia me cuidas, te preocupas y te siento cerca.
Añoro los cafes-cerveza-zumitos antes de trinis, las cenas post-trinis y los abrazos y mimitos.
Espero verte pronto, que será para navidades ¡fijo que si!
Un beso de los gordos! Y dejo algo que gracias a ti descubrí ;)
¿Qué puedo decir de ti, que no te haya dicho ya?
Eres muy especial para mi. Aunque estés lejos nunca me olvidas, siempre dejas algun detalle por la red para que no pueda olvidarte, y me gusta. Me gusta mucho la verdad. Saber que a pesar de la distancia me cuidas, te preocupas y te siento cerca.
Añoro los cafes-cerveza-zumitos antes de trinis, las cenas post-trinis y los abrazos y mimitos.
Espero verte pronto, que será para navidades ¡fijo que si!
Un beso de los gordos! Y dejo algo que gracias a ti descubrí ;)
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Amelie..
Tornar a veure Amelie i retornar al passat de bons records:
- Un viatge a Fuenteálamo que ens portaria a un futur tendre que ningú esperava.
- Un concert al Palau amb Rosana amenitzant l'espera amb el piano del vestidor.
- Hores de tendres converses entre amics que en el temps han esdevingut coneguts.
- Malenconia de l'adolescència, de les festes, de les abraçades, dels amors d'estiu.
- Records d'amics que han marxat sense poder-se acomiadar com calia.
- Amor, amor i més amor que la banda sonora d'aquesta pel·lícula m'ha recordat.
- Enyorança de vells amics que m'agradaria retrobar...
- Un viatge a Fuenteálamo que ens portaria a un futur tendre que ningú esperava.
- Un concert al Palau amb Rosana amenitzant l'espera amb el piano del vestidor.
- Hores de tendres converses entre amics que en el temps han esdevingut coneguts.
- Malenconia de l'adolescència, de les festes, de les abraçades, dels amors d'estiu.
- Records d'amics que han marxat sense poder-se acomiadar com calia.
- Amor, amor i més amor que la banda sonora d'aquesta pel·lícula m'ha recordat.
- Enyorança de vells amics que m'agradaria retrobar...
diumenge, 2 d’octubre del 2011
dilluns, 30 de maig del 2011
Retales 2/ Retalls 2
Fa temps que no escric, fa temps que no m'inspire encara que en realitat potser que tanta inspiració no hem deixa concentrar-me en escriure-ho tot. Tot el que m'agradaria explicar.
Avui després de dies d'indignació general ha arribat el súmmum del "colmo". " A resulta" que el senyor Font de Mora ha dit que ens treurà l'educació en la nostra llengua. La llengua que fem servir dia a dia, amb la que ens comuniquem, amb la que vivim i estimem, fins i tot amb la que debatim i discutim. No m'imagine on arribarem, m'espanta la situació, i sincerament no m'han sorprés aquests peperets, era qüestió de temps l'atac a la llengua, els que em van sorprendre són els votants que ratificaren a un corrupte amb plans maquiavèl·lics que ja comença a posar en marxa.
I respecte a la resta, estic cansada de Sabadell, tinc ganes d'estar amb la meva parella dia a dia de nou, de veure'ns i de gaudir-nos moment a moment, esperem que arribe prompte aquest moment, de moment juny ja s'apropa i les ganes van augmentant! A més saber que l'any que ve estarem junts de nou motiva molt! Tenir-te al costat em fa forta, gràcies pel suport diari i per l'estima que em tramets en cada abraçada.
I bueno a ti! Al amigo fiel! El que siempre busca el huequecito por poco que sea! Que no me olvido de ti que se que andas liado y lo comprendo perfectamente! Has encontrado a una maravillosa persona a la que yo también adoro, humilde, bonita, sencilla y encantadora, que te respeta y cuida. Como toca! Que bueno puede que hablemos con menos frecuencia ya que nuestras situaciones son distintas pero será imposible olvidar esta amistad, porque ya no somos dos amigos, somos cuatro amigos con ganas de verse y de estar juntos! Y porque estos dos años de apoyo contínuo son dificiles de olvidar. Gracias por tu inspiración y energia y sobretodo por transmitirmela cada vez que la he necesitado! Esperemos encontrarnos en verano! Gracias, gracias y gracias!!
No se quan tornaré a escriure... ni tan sols si ho faré.. Als pocs que hem seguíeu se que esteu en contacte amb mi així que sabeu perfectament de la meva vida. I si m'inspire ja em passaré per aci ;)
Avui després de dies d'indignació general ha arribat el súmmum del "colmo". " A resulta" que el senyor Font de Mora ha dit que ens treurà l'educació en la nostra llengua. La llengua que fem servir dia a dia, amb la que ens comuniquem, amb la que vivim i estimem, fins i tot amb la que debatim i discutim. No m'imagine on arribarem, m'espanta la situació, i sincerament no m'han sorprés aquests peperets, era qüestió de temps l'atac a la llengua, els que em van sorprendre són els votants que ratificaren a un corrupte amb plans maquiavèl·lics que ja comença a posar en marxa.
I respecte a la resta, estic cansada de Sabadell, tinc ganes d'estar amb la meva parella dia a dia de nou, de veure'ns i de gaudir-nos moment a moment, esperem que arribe prompte aquest moment, de moment juny ja s'apropa i les ganes van augmentant! A més saber que l'any que ve estarem junts de nou motiva molt! Tenir-te al costat em fa forta, gràcies pel suport diari i per l'estima que em tramets en cada abraçada.
I bueno a ti! Al amigo fiel! El que siempre busca el huequecito por poco que sea! Que no me olvido de ti que se que andas liado y lo comprendo perfectamente! Has encontrado a una maravillosa persona a la que yo también adoro, humilde, bonita, sencilla y encantadora, que te respeta y cuida. Como toca! Que bueno puede que hablemos con menos frecuencia ya que nuestras situaciones son distintas pero será imposible olvidar esta amistad, porque ya no somos dos amigos, somos cuatro amigos con ganas de verse y de estar juntos! Y porque estos dos años de apoyo contínuo son dificiles de olvidar. Gracias por tu inspiración y energia y sobretodo por transmitirmela cada vez que la he necesitado! Esperemos encontrarnos en verano! Gracias, gracias y gracias!!
No se quan tornaré a escriure... ni tan sols si ho faré.. Als pocs que hem seguíeu se que esteu en contacte amb mi així que sabeu perfectament de la meva vida. I si m'inspire ja em passaré per aci ;)
dilluns, 7 de febrer del 2011
Retales / Retalls..
Y a veces necesito un reset.. para que todo vuelva al principio, para que la tranquilidad y a la vez locura den paso a un estado de relax, evitando toda saturación posible.
A veces necesito de esas conversaciones que ahora cada día añoro un poquito más. Siempre estaremos velando el uno por el otro, algo nos atrapó en aquel viaje ¿verdad? Cuidate bonito y se muy muy feliz. Yo espero verlo desde mi pequeño cuadradito donde explicas todo punto por punto siempre que se puede.
Prompte arribarà de nou aquell 23 de febrer en el que Jose va marxar no sabem on, el que si se és que a dia d'avui segueix al meu cor, i que el recorde cada dia. No podré oblidar tot el viscut perquè va ser significatiu, molt diria jo. T'enyore!
Y vuelve el dolor de cabeza, la saturación y las ganas de reseteo. Paracetamol y dormir es la solución.
A veces necesito de esas conversaciones que ahora cada día añoro un poquito más. Siempre estaremos velando el uno por el otro, algo nos atrapó en aquel viaje ¿verdad? Cuidate bonito y se muy muy feliz. Yo espero verlo desde mi pequeño cuadradito donde explicas todo punto por punto siempre que se puede.
Prompte arribarà de nou aquell 23 de febrer en el que Jose va marxar no sabem on, el que si se és que a dia d'avui segueix al meu cor, i que el recorde cada dia. No podré oblidar tot el viscut perquè va ser significatiu, molt diria jo. T'enyore!
Y vuelve el dolor de cabeza, la saturación y las ganas de reseteo. Paracetamol y dormir es la solución.
divendres, 10 de desembre del 2010
Estresar-se o no, this is the question..
Bé després de setmana i mitja de mal de caps, ganes de carregar-se a algú i un llarg etc.. va arribar el dilluns 6/12/10... Dia molt especial per a tots els Moixaranguers (els de la xarangueta), i aci us presente al grup.
Va estar un concert genial, el públic ens acompanyava amb les seves palmes i nosaltres gaudíem fent música per al públic que tant havíem esperat.
No us puc explicar en paraules que vaig sentir quan vaig veure a tot el grup fent un autèntic espectacle, molt digne de veure. Han sigut 4 mesos d'assajos, dinars, esmorzars i algun que altre debat però el resultat no ha pogut ser millor!
dijous, 2 de desembre del 2010
Farta, histèrica i enfadada! Si i perquè no!
Estic fins als nassos de gentola que no té res més a fer que desfer les il·lusions de la resta. Gent que fa les coses sense pensar en les conseqüències que els seus actes tindran.
Com són capaços d'actuar a les esquenes perquè ningú del grup s'assabentí, i com també gràcies a això descobreixes que no estàs sol. Dídac no ho estem saps? Pensa-ho bé, potser ens quedem pocs o potser molts no ho sabem però si que podem seguir lluitant encara que hi hagi un tall de desgraciats que no pensin en res més que en el seu orgull d'hipòcrites, perquè no tenen altre nom.
És trist veure com has de desfer amistats per culpa de menjacaps i mentiders però de tot s'aprén i nosaltres hem aprés una bona lliçó.
Als que no sabeu de que va no patiu.. necessitava vomitar a algun lloc ;)
Com són capaços d'actuar a les esquenes perquè ningú del grup s'assabentí, i com també gràcies a això descobreixes que no estàs sol. Dídac no ho estem saps? Pensa-ho bé, potser ens quedem pocs o potser molts no ho sabem però si que podem seguir lluitant encara que hi hagi un tall de desgraciats que no pensin en res més que en el seu orgull d'hipòcrites, perquè no tenen altre nom.
És trist veure com has de desfer amistats per culpa de menjacaps i mentiders però de tot s'aprén i nosaltres hem aprés una bona lliçó.
Als que no sabeu de que va no patiu.. necessitava vomitar a algun lloc ;)
dijous, 18 de novembre del 2010
Mirarte..
Echo de menos las miradas que decian todo y nada.
Echo de menos recordar juntos, también reir contigo.
Echo de menos...
Echo de menos recordar juntos, también reir contigo.
Echo de menos...
...aquellos momentos
divendres, 5 de novembre del 2010
dimarts, 19 d’octubre del 2010
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Pluja...
Plou i de sobte venen tot tipus de records a la ment.
Dies de no anar a classe i alçar-se tard.
Dies de cine a casa amb rosses.
Dies de festa passada per aigua.
Dies de Brighton i de Tullamore.
Dies de tristesa o en canvi d'alegria.
Dies de pensar i reflexionar
Dies de...
Dies de no anar a classe i alçar-se tard.
Dies de cine a casa amb rosses.
Dies de festa passada per aigua.
Dies de Brighton i de Tullamore.
Dies de tristesa o en canvi d'alegria.
Dies de pensar i reflexionar
Dies de...
diumenge, 26 de setembre del 2010
Curset..
Disfrutar com una menuda seria el resum perfecte d'aquest curs.
Cantar, ballar, jugar... I ara toca el més important provar si funciona amb els menuts. Els meus xicotets de l'escoleta gaudiran de les activitats més senzilles, això segur.
Cantar, ballar, jugar... I ara toca el més important provar si funciona amb els menuts. Els meus xicotets de l'escoleta gaudiran de les activitats més senzilles, això segur.
dijous, 16 de setembre del 2010
Canvis de direcció..
Aplega un dia en la teva vida en el que decideixes no caure bé. Ser tu mateix i deixar d'intentar agradar. I per a mi ha arribat eixe dia. Jo trie amb qui em relacione, no són ells qui em trien a mi, i sabeu què? Em sent molt millor. Si sent com sóc agrade bé, si no...
...no m'importa el més mínim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)